Distribució:
La tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) és la tortuga terrestre per excel·lència dels Països Catalans.
Actualment queden diverses poblacions aïllades:
- Serra de l'Albera: És l'únic punt del país on queden poblacions naturals de tortuga mediterrània. Aquesta serra es troba a l'Alt Empordà, fent frontera amb França. La població és força estable gràcies a la labor del Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, situat a Garriguella.
- Massís del Garraf: En aquesta zona hi trobem una important població de tortugues, reintroduïdes pel Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Masquefa..
- Delta de l'Ebre: A la Punta de la Banya, a l'extrem més meridional del delta, hi trobem una petita població introduïda. Gràcies a que la major part de la Punta de la Banya està protegida (bàsicament perquè és una zona important per a la cria d'aus) aquesta població de tortugues troba un bon hàbitat molt tranquil, lluny de carreteres i zones urbanitzades.
- Parc Natural de la Serra del Montsant: Al novembre de 2005 va començar un projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània a la Serra del Montsant (Priorat).
- Mallorca i Menorca: A diverses zones d'aquestes illes trobem poblacions de tortuga mediterrània. Va ser introduïda a les illes fa un 3.000 anys, i s'han adaptat molt bé a la zona.

Com es pot comprovar, la distribució de les Testudo hermanni hermanni no és gens àmplia. Això es deu a diversos factors, com poden ser la captura per vendre-les com a mascotes, la urbanització de moltes zones del país i els incendis forestals, cada cop més freqüents.
Actualment a Catalunya és totalment il·legal tenir tortugues d'aquesta espècie. Si us en trobeu alguna, el millor que podeu fer és portar-la a algun dels centres especialitzats.
Mai hem d'agafar tortugues del seu hàbitat, ja que les poblacions de per si ja són prou escasses com perquè encara les reduïm més.
 

Hàbitat:
La tortuga mediterrània pot habitar diversos tipus de zones: garrigues, conreus abandonats, zones de dunes (al Delta de l'Ebre), i qualsevol tipus de bosc esclarissat de tipus mediterrani.
També s'acostumen a trobar a zones muntanyoses amb presència de marges, on s'amaguen per descansar o bé per hibernar.

Tenen preferència per zones seques, amb vegetació poc densa i molt exposades al sol.


Alimentació:
És una espècie bàsicament herbívora, i en llibertat s'alimenta a base de plantes silvestres, flors, alguns fruits, en alguns casos de verdures i hortalisses (en zones conreades) i una petita part de matèria animal o excrements.

Algunes de les plantes que formen part de la seva alimentació són: pixallits (Taraxacum officinale), plantatge (Plantago), xicoira (Cichorium intybus), espàrrec silvestre (Asparagus acutifolius), dent de lleó, rúcula, ... a més a més de les fulles tendres d'alguns arbres i arbusts (com l'arboç o l'alzina).


 
Femella de Testudo hermanni en el seu hàbitat a Menorca Aquesta espècie té una coloració que li facilita el camuflatge
És una espècie molt freqüent entre masovers i pagesos, ja que en algunes zones del país es troben exemplars en llibertat que amb molta probabilitat acabaran passant per algun hort a buscar menjar La coloració d'aquesta espècie acostuma a ser de tons grocs i amb taques de color pràcticament negre


 

  
Infotortuga © 2005 - Enric Pàmies Pallisé
Prohibida la reproducció total o parcial sense l'autorització de l'autor.
infotortuga@gmail.com