| |
| |
Emys orbicularis (Linnaeus, 1758)
Tortuga d'estany europea
Castellà:
Galápago europeo
Anglès: European pond turtle
Alemany: Europäische Sumpfschildkröte
|
Emys orbicularis |
Taxonomia: El gènere Emys es divideix en una única espècie: Emys
orbicularis. Hi ha una gran varietat d'opinions respecte la quantitat de
subspècies en que es divideix, descrivint entre 14 i 17 subspècies.
Morfologia:
Té la closca de color marró fosc (gairebé negre en molts exemplars) amb una
gran quantitat de taques grogues de mida més aviat petita. El nombre de
taques variarà entre els diferents exemplars.
El plastró (part ventral de la closca) acostuma a ser de color groc
ataronjat, amb algunes taques irregulars de color negre.
El cap, les potes i la cua són també fosques amb punts de color groc. La cua
és sempre molt llarga, i les potes posteriors estan fortament palmejades.
Subspècies:
Se li atribueixen fins a 17
subspècies (alguns autors en descriuen menys):
|
E.o. aralensis |
Llac d'Aral, entre Uzbekistan
i Kazakistan |
|
E.o. capolongoi |
Sardenya |
|
E.o. colchica |
Turquia |
|
E.o. eiselti |
Turquia |
|
E.o. fritzjuergenobsti |
Llevant espanyol |
|
E.o. galloitalica |
França i sud d'Itàlia |
|
E.o. hellenica |
Grècia |
|
E.o. hispanica |
Doñana (Andalusia) i Portugal |
|
E.o. iberica |
Es troba a les conques del riu Kura, que recorre
els països de Geòrgia i Azerbaijan |
|
E.o. kurae |
Països Caucàsics |
|
E.o. lanzai |
Còrsega |
|
E.o. luteofusca |
Anatòlia |
|
E.o. occidentalis |
Nord d'Àfrica |
|
E.o. orbicularis |
Oest de França, Alemanya y
Rússia |
|
E.o. orientalis |
Iran |
|
E.o. persica |
Iran |
|
E.o. taurica |
Crimea i Ucraïna |
 |
 |
|
Els juvenils d'aquesta espècie
tenen la closca amb tons més marrons que no pas els adults (Foto cedida per Mari Carmen "Mari Bichos") |
Un exemplar prou vistós procedent del CRARC |
 |
 |
|
Mascle amb l'iris blanc
(Foto cedida per Antonio Gómez) |
Detall del cap d'una Emys
orbicularis (Foto cedida per Jonathan J. González) |
 |
 |
|
Quatre exemplars adults
(Foto cedida per Antonio Gómez) |
Juvenil d'Emys orbicularis (Foto cedida per Antonio Gómez) |
 |
 |
|
Exemplar amb l'iris típic (Foto cedida per Antonio Gómez) |
Exemplar d'E. orbicularis
al
CRT |
 |
 |
|
Tres exemplars prenent el sol sobre una pedra |
Preciós exemplar al CRARC de Masquefa |
 |
 |
|
Aquesta és sens dubte una de les espècies
aquàtiques més vistoses |
Serà freqüent trobar-les prenent el sol |
|
Si teniu fotografies d'aquesta espècie i les voleu compartir amb
nosaltres les podeu enviar a:
infotortuga@gmail.com
|
Dimorfisme sexual: Els mascles acostumen a tenir la cua més llarga i
ampla, i l'obertura cloacal està ubicada més lluny de la closca que en les
femelles. Els mascles tenen també el plastró convex. Les femelles són un xic
més grans.
Mida:
Pot arribar a mesurar fins a 20 o 25
cm.
Distribució: Té una distribució
prou extensa: Portugal, Espanya, França, Itàlia, Alemanya, Països caucàsics,
Grècia,
Ucraïna, Turquia, Iran, Uzbekistan, Kazakhstan, alguna regió de Rússia i nord d'Àfrica.
A Catalunya és una espècie cada cop menys freqüent (a causa de la
contaminació, la pèrdua d'hàbitats i la competència per part de les espècies
forànies introduïdes), però se la pot observar a diversos rius: Ter, Ebre,
Llobregat, ...
També és present a les illes Balears (Mallorca i Menorca) i al País
Valencià.
Hàbitat: Viu en zones d'aigües tranquil·les, com embassaments, llacs i
rius de curs lent. Prefereixen zones amb molta vegetació flotant i marginal
on poder-se amagar del possibles depredadors.
Comportament:
Es tracta d'una espècie força tímida, fet que dificulta molt l'observació
d'exemplars en llibertat. Podrem veure-la sovint sobre troncs i roques
prenent el sol, però quan percebi el més mínim moviment es llençarà
ràpidament a l'aigua.
S'alimenta de petits crustacis i mol·luscs, cucs, petits amfibis, peixos,
... i es pot alimentar també d'algun animal mort que trobi a les riberes.
Una petita part de la seva alimentació es compon de matèria vegetal:
plantes, fulles tendres, fruits caiguts a l'aigua, ...
Legislació
i conservació: Tot i que no es troba inclosa a CITES, a tot Europa es
poden només vendre exemplars provinents de fora del continent. A Catalunya
està totalment prohibida la tinença de qualsevol subspècie d'Emys
orbicularis.
A Catalunya es duen a terme diversos projectes de reintroducció de tortugues
d'estany europees, però potser el més rellevant és el Projecte Life EMYSTER:
http://www.lifeemyster.com
Bibliografia consultada:
- BONIN, F/ DEVAUX, B./ DUPRÉ, A. (2006) - Tortugas del mundo. Lynx Edicions,
Barcelona.
- GURLEY, Russ (2003) -
Keeping and Breeding
Freshwater Turtles. Turtle and Tortoise Preservation Group.
- HIGHFIELD, A.C. (1996) - Practical Encyclopedia of Keeping and Breeding
Tortoises and Freshwater Turtles. Carapace Press, London.
- MERCHÁN, M./ MARTÍNEZ, A. (1999) - Tortugas de España. Antiqvaria, Madrid.
- MÜLLER, Gerhard (1995) - Tortugas terrestres y acuáticas en el terrario.
Ediciones Omega, Barcelona.
|
|
